Abella de la Conca és una vila i municipi de la comarca del Pallars Jussà. És el municipi més al nord de la Conca Dellà, que ocupa el terç sud-oriental del Pallars Jussà

La vila d'Abella de la Conca (956 m) és assentada a la part baixa d'un coster, sobre el forat d'Abella, per on s'escola el riu d'Abella. De les cases, n'hi ha que són parcialment excavades a la roca i moltes van essent abandonades per d'altres de més properes al riu, puix que la població del nucli aquests darrers anys s'ha reduït força.

Pel que fa a la primera part del topònim, el nom del poble procedeix del nom de l'animal. Seria, per tant, un topònim romànic, procedent del llatí tardà apicula. Tanmateix, podria tractar-se de l'assimilació per similitud al llatí d'un nom anterior, preromà.

El poble d´Abella de la Conca

L'antiga vila d'Abella de la Conca és avui dia un poble menut, amb molt poques cases habitades tot l'any.

Elevada sobre la vila, hi ha l'antiga església parroquial de Sant Esteve, bell edifici romànic. L'edifici es construí a partir d'un pla basilical de tres naus capçades a llevant per sengles absis semicirculars. L'absis central, més gran que els laterals, presenta una curiosa estructura d'un doble arc presbiteral. La porta principal s'obre a la façana de ponent, a la nau central. A la façana sud se situa el campanar, una torre prismàtica de planta rectangular, que en la seva part baixa aprofita el mur de l'església, la qual cosa demostra que es construí amb posterioritat. L'església és documentada el 1141.

Sant Esteve d'Abella de la Conca

 

Fins i tot les famílies que no han abandonat mai la seva residència a Abella de la Conca han preferit un habitatge nou en els sectors plans o semiplans del terme, més propers a Isona o a Sant Romà d'Abella, més ben comunicats i en llocs on l'agricultura és de més fàcil conreu i hi ha espais amplis per a les explotacions ramaderes, sobretot porcines. S'ha donat, doncs, un desplaçament de la població cap al pla i els llocs més ben comunicats, com s'ha donat en molts pobles catalans al llarg de la història. L'absència de la necessitat de defensa ha contribuït poderosament a l'abandonament dels llocs encastellats i feréstecs

La vila d'Abella de la Conca celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Carrànima per la Segona Pasqua i fa festa major el primer diumenge d'octubre pel Roser

L'actual poblament es reparteix entre los Planers (Ca l'Andreu, Borda del Roi, Cal Manjo, Cal Serret, Cal Vila, Xalet del Sobirana), el Pla, o los Plans (Cal Cuquerlo, Cal Joliu, Casa la Loli, Cal Martí, Ca l'Olivelles, Cal Peó, Cal Pere de la Isidra, Cal Toà, Cal Tomàs, Cal Codó), les Riberes (Cal Benetó, Cal Boixerol, Cal Cap-roc, Cal Castelló), la Viella (Cal Borrell, Cal Moixarda, etc.), i al voltant del temple de Santa Àgueda, que exerceix actualment d'església parroquial, i de les antigues escoles, actualment Casa de la Vila (Can Carreu, Ca l'Isidre, Cal Jou, Casa Manel, Cal Miquelet -en ruïnes-, Casa Montsor, el Bon Pastor...).(ftes, fotos, mas info ver links)