El terme municipal d'Àger, d'una extensió de 160,86 km², comprèn la major part de la vall d'Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya. Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d'Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà (coll d'Ares, 1 497 m; puig del castell de Sant Alís, 1 674 m; serrat de Fontfreda, 1 381 m).

La Mare de Deu de Pedra en Ager

El municipi comprèn, a més de la vila d'Àger, els pobles de la Régola, Corçà, Millà, Fontdepou, el llogaret d'Agulló, les caseries dels Masos de Millà i Vilamajor i la urbanització de Sant Josep de Fontdepou. Dins el terme es conserven les restes de nombrosos despoblats, molts dels quals s'identifiquen amb els que esmenten els documents de mitjan segle XI quan Arnau Mir de Tost conquerí la vall als sarraïns; hi ha també restes de fortificacions i d'esglésies

El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle XI, en plena reconquesta, sobre les ruïnes d'un antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.

De l'època romana en resta una part de via romana del segle II dC, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.

Ermita de Santa Elena Ager

Que visitar:
Conjunt monumental de St. Pere: Col·legiata i castell
Església de St. Vicenç d'estil romànic/gòtic/neoclàssic
Via romana (s.II)
Muralla de la vila (s.XI)
Pintures murals de la Capella del Calvari (s.XVIII i XIX), d'estil popular-rural
Santuari de la Mare de Déu de Colobor
Ermita de la Mare de Déu de Pedra
Ermita de Santa Elena (s.XV).

La poblacio En la major part es dedica a la pagesia. Les terres de la vall són essencialment de secà. La protecció que li dóna el massís del Montsec, que frena els vents freds del Pirineu, encara que també la humitat, li confereixen un clima continental-mediterrani propici per al cultiu d'ordi trapadella, olivera i ametller.

Pel que fa la ramaderia, està dedicada principalment a la cria de porc, i a petita escala al corder i la cabra.

Una tercera activitat important de la vall és el turisme que atreu visitants en recerca de natura i esports d'aventura com ara el vol lliure, el piragüisme o l'escalada. El Campionat d'Espanya d'ala delta i parapent es va celebrar a Àger per primer cop el 1981 i s'hi continuà fent, però de manera interrompuda, fins el 1991; el 1984 s'hi organitzà la Copa del Món de Vol Lliure, i des del 1989 s'hi fan cada any trobades i campionats internacionals

Àger celebra la festa major d'estiu el 15 d'agost i la d'hivern el 22 de gener, per Sant Vicenç. En la primera es manté encara el tradicional i antic cós de la Cordera. La festa de l'arbre se celebra el primer diumenge de març i la festa de les dones s'escau per Santa Àgueda. Per Pasqua es fan caramelles i un aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Colobor; per la segona Pasqua un aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Pedra; l'1 de juny, i també el primer diumenge de setembre es fa un aplec a l'ermita de Sant Llobí; el diumenge pròxim al 29 de juny hi ha un aplec a la col·legiata, i el 6 de desembre (Sant Nicolau) els nens passen cantant per les cases i recollint coses per després fer un dinar a l'escola. Hi havia tingut molta arrelada una gran fira de bestiar (ftes, fotos, mas info ver links)