El municipi d'Agramunt limita, a més de la Fuliola (S), amb Tornabous (SE), Puigverd d'Agramunt (E), el municipi noguerenc d'Oliola (N), Artesa de Segre (Noguera) al N, i Preixens i Castellserà (W). El territori és dividit en dos sectors ben diferenciats per la serra d'Almenara, que culmina a 459 m d'altitud. El canal d'Urgell travessa el terme per tres indrets (la vall del Sió, la partida d'Aladrell, a ponent del terme, i al peu meridional de la serra d'Almenara).

Els tradicionals nuclis de població d'aquest municipi han estat, a més de la vila d'Agramunt, que n'és capital, els pobles de Mafet i d'Almenara Alta des del 1967, i les Puelles, la Donzell, Montclar i Rocabertí de Sant Salvador des del 1970.

Santa Maria d´Agramunt

Altres indrets del terme:
Mafet
Almenara Alta
La Donzell d'Urgell i Rocabertí de Sant Salvador
Montclar
Les Puelles
Els masos i les restes arqueològiques

Santa Maria d'Agramunt és una església romànica situada al municipi d'Agramunt a la comarca de l'Urgell. Les dues portalades de la façana de migdia constitueixen un magnífic exemple de l'escultura romànica catalana del segle XIII de l'escola lleidatana, amb influències tolosanes, mudèjars i altres elements d'origen anglonormand.

És un edifici de notables dimensions amb planta basilical de tres naus capçades per sengles absis semicirculars, el central més gran que els altres dos.A la façana de ponent s'obre l'esplèndida portalada amb un conjunt de vuit arquivoltes en gradació suportades per columnes i capitells esculpits amb ornamentació de traceria i amb figures de bestiari, entrellaços i composicions geomètriques. Les arquivoltes tenen una profusa decoració amb motius geomètrics variats i motius figuratius composats bàsicament de figures femenines i diversos relleus amb representacions d'animals. Al centre de la porta hi ha un notable conjunt escultòric amb la imatge de la Mare de Déu amb l'Infant, flanquejada a l'esquerra amb l'Anunciació i a la dreta amb l'Adoració dels reis. A la clau superior destaca la figura de Crist entronitzat amb el nimbe crucífer. El guardapols també està decorat a base de tiges perlades acabades en palmetes que encerclen petites figures d'animals. Al costat d'aquesta portalada s'hi obra una altra porta també amb arquivoltes suportades per columnes i capitells amb relleus escultòrics.

Detalle de Santa Maria d´Agramunt

La casa de la vila és un excel·lent exemple de l'arquitectura civil. S'edificà a la plaça de l'Església substituint l'anterior edificació comunal. Prengué la forma d'una construcció quadrangular amb planta baixa, pis i golfes. La seva façana consta d'un nivell inferior que s'obre a la plaça a partir d'una porxada d'arcs de mig punt sobre pilars i un pis noble emfasitzat amb triple balconada. La balconada central es destaca a partir d'un lleu encoixinat al centre del qual es disposa en relleu l'escut de la vila, sostingut per minyons a la manera de les tipologies siscentistes.

La festa major se celebra el primer cap de setmana de setembre en honor de la Mare de Déu dels Socors. Aquesta festa, abans del 1991 se celebrava el diumenge posterior al dia 8 de setembre. Pel carnaval, el dissabte, es fa una cercavila amb grallers i un concurs de carrosses, i el diumenge judici i crema d'en carnestoltes. El 15 de maig (sant Isidre), es fa una desfilada de carrosses guarnides al·legòricament, i el 24 de juny fogueres amb la participació dels diables

Guillem Viladot i Puig (Agramunt, Urgell 1922 - Barcelona 1999) fou un escriptor català. Estudià farmàcia i va fer de farmacèutic a la seva vila molts anys. Va col·laborar a les revistes i diaris La Mañana, Segre, La Vanguardia, Diari de Lleida, El Observador, Avui, El Periódico (suplement de Lleida), Destino, Sió, Oriflama i Serra d'Or.(ftes, fotos, mas info ver links)

Oficina de Turismo de Agramunt. Plaça del Pou, s/n 25310 Agramunt (L'Urgell) Tel: 973 39 10 89