LERIDA - LLEIDA

Datos del Pueblo

Alcoletge

Pueblo

Alcoletge

Municipio

Alcoletge / Comarca: Segria

Provincia

Llerida - Lleida

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2009

2677

 

Ayuntamiento

Dirección

C/Sitjar, 2

Código postal

25660

Teléfono

973 196 011

Fax

973 196 065

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Web Oficial

Alcoletge

Web de Interés

Informacio d´Alcoletge

E-mail municipio

ajuntament@alcoletge.cat
 

El terme municipal d'Alcoletge, de 16,44 km², limita amb els municipis de Lleida a l'W i al S, Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) a l'E, Vilanova de la Barca al N i Corbins al NW. S'estén del sector NE del pla segrianenc, a l'esquerra del Segre (límit NW del terme), al sector de contacte entre les terrasses fluvials que segueixen el curs del riu (tossal de la Nora, al N, i tossal d'Alcoletge), i la plana urgellesa, de la qual forma part el sector de llevant.

El poble d'Alcoletge (topònim derivat de la veu islàmica al-qulàica, “el castellet”) és l'únic nucli de població agrupada del terme. Hi ha també les urbanitzacions del Camí d'Artesa, el Camí de Lleida, el Tossal de la Nora, Concòrdia i el Roser. Entre les partides cal esmentar la de la Plana i la de les Gavarneres a ponent, la de l'Argelagar a l'est, la del Pla Negret al sud i la de l'Església Vella.

PresseguersAlcoletge: L'agricultura ha estat la base tradicional de l'economia del municipi, comarca del Segrià

A visitar:

L’Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel
El Tossal dels Morts
El Tossal de la Nora Tossal
Cal Cortasa

Al turó que domina el poble hom pot trobar ceràmica d'origen àrab d'època medieval, la qual evidencia l'existència d'un poblament islàmic d'abans de la invasió almoràvit (actualment, del castell d'Alcoletge no en resten vestigis).

L'agricultura ha estat la base tradicional de l'economia del municipi. La terra conreada (1.072 ha. el 1989) representa el 65,2% del terme. La totalitat dels conreus són regats per les sèquies derivades del Segre (la de Fontanet i altres) i del canal d'Urgell (sèquia de les Canals).

El principal conreu són els fruiters, entre els quals destaquen les pereres i les pomeres; el presseguers tendeixen a decréixer. També decreixen el blat, l'ordi i el farratge, mentre que el blat de moro es va mantenin

Una tradició ben arrelada és la festa de la diada dels Timons, que organitza l'Agrupació Recreativa i Cultural Els Timons des del 1.989 en què participen tots els veïns del poble(ftes, fotos, mas info ver links)