El poble d'Alós d'Isil

Alós d'Isil és el poble més septentrional del municipi d'Alt Àneu, al Pallars Sobirà. Es troba situat a 1280 m i a la dreta de la Noguera Pallaresa.

El seu origen és medieval, car ja es troba mencionat a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, datada l'any 839, però de cronologia molt discutida. En època medieval el poble d'Alós era dividit en dos nuclis: Alós Sobirà i Alós Jussà, essent aquest últim el poble actual.

Pont romànic d´Alos

Fou un municipi independent fins 1846, data en la qual s'uní a Isil, juntament amb el poble d'Àrreu. Des de l'any 1999 forma l'entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alós conjuntament amb Isil.

Quant al seu patrimoni, cal destacar l'església d'origen romànic de Sant Lliser, la qual és documentada l'any 1090. L'església parroquial de Sant Lliser, romànica però modificada, té una volta de creueria i un campanar de torre quadrada amb coberta piramidal. Té un especial interès la portalada, romànica, molt similar a la de Sant Joan d'Isil, amb tres arquivoltes (dues de decorades), fris exterior escacat i tres columnes per banda amb capitells de testes humanes i animals. A cada costat d'aquesta portalada hi ha dos baixos relleus de la mateixa època representant, segons una interpretació tradicional, Adam i Eva abans del pecat i després. Un frontal d'aquesta església és al Museu d'Art de Catalunya. Conserva cases antigues amb balcons de fusta, i un pont de pedra d'una arcada permet de travessar el riu

Detall de l´esglesia per Jordi Chueca

A tocar del poble es troben les pistes d'esquí nòrdic de Bonabé, que són de titularitat municipal i disposen d'un total de 49 km de pistes practicables.

L'economia de les altes valls de la capçalera de la Noguera Pallaresa ha estat sempre de caràcter agrari, condicionada per un relleu abrupte que limita les terres de cultiu als terrenys al·luvials del fons de les valls. Del total de superfície municipal, només unes 36 ha són destinades als conreus. Tradicionalment la producció proporcionava, d'una banda, els productes de consum (cereals, patates, llegums), implantats als vessants de les muntanyes, i de l'altra, les pastures o conreus farratgers per a l'alimentació del bestiar, als terrenys de regadiu propers als cursos fluvials