LERIDA - LLEIDA

Datos del Pueblo

Baronia de Rialb

Pueblo

La Baronia de Rialb

Municipio

la Baronia de Rialb / Comarca: Noguera

Provincia

Llerida - Lleida

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2009

279

 

Ayuntamiento

Dirección

Monestir, 1 Gualter

Código postal

25747

Teléfono

973 460 234

Fax

973 462 125

Oficina Turismo

973 460 234

Web Oficial

Ajuntament de la Baronia de Rialb

Web de Interés

Informacio turistica cultural i fotos del poble de La Baronia de Rialb

E-mail municipio

ajuntament@baroniarialb.cat
 

Foto de Eiffel 1899el pantano de Rialb

La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera, vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri. És el quart en extensió de la comarca, bé que un dels menys poblats de tota la Noguera.El terme municipal està creuat pel GR-1

Els principals nuclis de població són el poble de Gualter, les caseries del Puig de Rialb, Bellfort, Palau de Rialb, Pallerols, Polig, Sant Cristòfol de la Donzell, Sant Martí de Rialb, la Serra de Rialb, Vilaplana, el Cerdanyès, la Donzell i les antigues caseries de l'Oliva i la Guàrdia.

La Baronia de Rialb, refugi formidable; antigues parròquies i paradís ideal per conèixer l’arquitectura del segle XI i XII, fortificacions defensives, masies... De relleu accidentat, bosc mediterrani d’alzina, pins i cultius. Les blanques aigües del riu Rialb, els productes del camp... i la seva gent, hospitalària i acollidora

Atractius diversos (cultura, art, natura, esports d'aventura, cinegètica...) han propiciat l'impuls del turisme rural amb la restauració de molts antics masos deshabitats i altres edificis com antigues escoles o rectories per tal de convertir-se en allotjaments rurals.

Un total de vint-i-tres ermites d'estil romànic es reparteixen per la vall:

 retaule de Sant Esteve de Gualter, a La Baronia de Rialbfoto de Eiffel 1899

foto de Eiffel 1899
 

Ermita romànica de Sant Miquel de Vilaplana (s. XI-XII)

-Monestir de Sta. Maria de Gualter, s. XII-XIII
-Ermita de Sta. Eulàlia de Pomanyons, s. XI - XII
-Ermita de St. Girvés de la Torra, s. XI
-St. Iscle de la Torre i Sta. Victòria, s. X-XI
-Santa Maria de Palau, s. XI
-Sant Serni de Bellfort, s. XI
-Sant Miquel de Vilaplana, s XI_XII
-Sant Andreu del Puig, s XI
-Sant Jaume de Sant Cristòfol de la Donzell, s. XI
-Sant Martí de Terrassola, s. XI
-Sant Pere de Vilamoneda
-Sant Pere Soler
-Sant Marc de Pallerols
-Sant Miquel del Mas Palou
-Sant Pere de la Donzell ( segle XI)
-Santa Anna de Fabregada
-Sant Salvador de Mas Barrat
-Santa Maria del cast. de Salinoves     
-Sant Sebastià de Cerdanyés
-Santa Maria de Ramoneda
-Sant Ponç de Martimà
-Sant Miquel de Traguany
-Sant Vicenç de les Cases de Rialb (s. XI)

Del gotic ressaltem: RETAULE DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE LA TORRE DE RIALB: Originàriament, el retaule de sant Iscle i santa Victòria era ubicat a l’altar major de l’antiga església parroquial de la Torre de Rialb. És dividit en sis registres escènics i un bancal o predel·la inferior esculpits en altrelleu. La seva temàtica és hagiogràfica, amb escenes de la vida i la passió de sant Iscle i santa Victòria, suposats màrtirs cordovesos del segle IV d. C.
El cicle narratiu s’inspira en la passió de Santa Cristina de Bolsena, aplegat a la Llegenda Àuria de Jacques de la Voràgine, però el plantejament iconogràfic ja el trobem en pintures greco-egípcies del segle I d. C. i en relleus romans i paleocristians

natura a  La Baronia de Rialb

foto de Eiffel 1899

Els boscos, com les pinedes de pinassa, són potencialment predominants, especialment al centre i la zona septentrional del municipi. No obstant, al nord-oest i en petits reductes propers a la Serra de Sant Marc hi ha una important massa d'alzinars i carrascars. Al llarg del Rialb, i fins a l'embassament, trobem un continu de bosc de ribera amb un grau de naturalitat elevat, caracteritzat per la presència de salzedes i alberedes. Aquest hàbitat també el trobem a les ribes del Segre, al límit sud del municipi. Finalment, cal esmentar, a l'àrea del congost del Rialb i el Forat de Bulí es localitzen els únics hàbitats d'interès comunitari de roquissars que apareixen al municipi.

El paisatge rialpenc té la seva raó de ser gràcies a boscos, camps i cingleres, però també al Rialb que es configura com l'eix vertebrador fonamental del municipi. Situat a la conca hidrogràfica de l'Ebre, es tracta d'un afluent de cabal irregular del tram mig del Segre pel seu marge dret, on forma una conca ben definida i delimitada per serralades perifèriques, que solament s'obren al sud, on el Rialb desemboca al Segre al pantà de Rialb. La presa és de 99 metres d'alçada i es començà a construir el 1992, a pocs quilòmetres més avall del Pantà d'Oliana. El pantà es començà a omplir el 1999 i fou inaugurat l'any 2000. A més està previst construir una contrapresa al sector d'Oliana, Peramola i Bassella, on hi ha projectat construir-hi un espai lúdic i esportiu, a la cua de l'embassament de Rialb mitjançant la construcció d'una contrapresa que dotaria la zona d'una làmina d'aigua permanent

El paisatge agrest i els atractius naturals, en tota la seva esplendor, conviden a descobrir-los a través de camins ideals per fer recorreguts o travesses a peu, a cavall o amb bicicleta. L'excursionisme té un ampli ventall de possibilitats amb rutes que ens portaran a un seguit de pobles o caserius que conserven tot l'encant de les edificacions rurals (ftes, fotos, mas info ver links)

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua