LERIDA - LLEIDA

Comarca

Baja Cerdanya

 

Provincia

Lleida Lerida

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

17744

 

Sede: Puigcerdà

Dirección

Plaça del Rec, 5

Código postal

17520

Teléfono

972884884

Fax

972882283

Oficina Turismo

972140665

Informacion

Web Oficial

Baja Cerdanya

Web de Interés

La Cerdanya Online, el portal
 

E-mail municipio

cccerdan@cerdanya.org
 

Mapa de La Baixa CerdanyaMapa de La Baixa Cerdanya

 

La Baixa Cerdanya és una de les dues comarques en què és dividida la comarca natural de la Cerdanya. És sota la jurisdicció de l'estat espanyol, mentre que l'Alta Cerdanya és sota jurisdicció francesa.
Té una superfície de 546,40 km². Dels 23 municipis que l'any 1936 formaven la comarca actualment només en resten 16. Els 7 municipis desapareguts han estat fusionats entre ells o agregats a d'altres de més grans. El cap comarcal és Puigcerdà. Cal mencionar, també, el fet que el límit provincial entre Girona i Lleida travessa la comarca de mig a mig.

La divisió provincial espanyola l'any 1833, motiven una nova partició de la Cerdanya entre la província de Girona (onze municipis) i la de Lleida (sis municipis), que continua actualment en vigor.

Municipis de Lleida
Bellver de Cerdanya
Lles de Cerdanya
Montellà i Martinet
Prats i Sansor
Prullans
Riu de Cerdanya

Flora de la CerdanyaFlora de la Cerdanya

La diversitat i bellesa paisatgística és molt evident: des dels trets purs del mediterrani fins als prats alpins de nivells culminals, tot trobant-nos amb boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i els boscos de coníferes sub-alpins, amb el pi negre i l’avet.

La fauna és la típica dels Pirineus, protegida per les reserves naturals i el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Consta d'isards, cabirols, cérvols, trencalossos, i aus rapinyaires, hi ha un superpoblació de senglars, perdiu blanca (per sobre dels 2.000 m) i gat mesquer

La llúdriga es troba en alguns punts dels rius, com el tritó pirinenc, la granota vermella i el tòtil. Les truites de riu, en diverses varietats, a més a més del barb de muntanya, el barb roig, la carpa, lluç de riu (Esox lucius), llamprees, etc., són algunes de les espècies de peixos que viuen als cursos d'aigua

D'aquesta zona són els productes amb denominació d'origen:

Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya.
Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya.
La gastronomia és la pròpia d'indrets muntanyosos, el porc i els seus derivats com la llonganissa, els bulls i el pa de fetge, les patates (anomenades trumfes) els naps de Talltendre de color negre i bolets.

Plats cuinats:
Sopa de la Cerdanya
Trinxat amb rosta
Ànec amb naps
Llapí amb cremalloles
Truites de riu a la llosa.
Confitura de Garraus o "Picaculs".

La fauna és la típica dels PirineusLa fauna és la típica dels Pirineus



El clima i la bellesa del paisatge de la Cerdanya han atret des de fa molts anys gent de les conques de terra baixa, i així, hom pot constatar que al segle passat la Cerdanya era visitada per un bon nombre d'estiuejants. La primera torre d'estiueig fou construïda a Puigcerdà l'any 1866, al voltant de l'estany.
Estiueig, tennis, golf, equitació, excursionisme, caça, pesca, esquí i darrerament motorisme i aviació són les activitats esportives més pròpies de la comarca.

Les festes religioses i populars, els mercats i les fires són a cada població el motiu de festa i de reunió dels seus habitants. A les festes majors es ballava, i avui es procura reviure, el ball cerdà: es tracta de la popular dansa cerimoniosa que el paborde de la confraria del sant o el fadrí major iniciava amb un clavell vermell als llavis, com vermelles eren la corbata i la faixa de seda, amb la balladora anomenada la pabordessa, vestida amb gipó de seda negra i mocador de serrell brodat.

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua