LERIDA - LLEIDA

Comarca

Pallars Sobira

 

Provincia

Lleida - Lerida

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

6000

 

Sede: Sort

Dirección

C/ del mig, 9

Código postal

25560

Teléfono

973 620 107

Fax

973 620 078

Oficina Turismo

973 62 10 02

Informacion

Web Oficial

Consell Comarcal del Pallars Sobirà

Web de Interés

Pallars Sobirà, portal de turisme
 

E-mail municipio

turisme@pallarssobira.info
 

La comarca del Pallars Sobirà, de 1 355,22 km², situada al N de Catalunya, al límit amb França, és constituïda per un total de 15 municipis i té el centre comarcal a la vila de Sort. La comarca es troba enclavada al bell mig dels Pirineus, envoltada per cims que superen de llarg els 2 000 m i drenada per la conca alta de la Noguera Pallaresa i els seus afluents de capçalera.
El Pallars Sobirà limita al N amb el departament francès de l'Arieja, a l'E amb el Principat d'Andorra i la comarca de l'Alt Urgell, al S amb el Pallars Jussà i a l'W amb aquesta darrera comarca i amb l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran.

La Noguera Pallaresa és l'eix de la comarca, i recull les abundoses aigües caigudes en els seus vessants. El seu règim és nival. Al seu pas pel congost de Collegats, hi ha un màxim molt destacat de cabal els mesos de maig i juny, a causa de la fosa de neu. Al final d'estiu i d'hivern és quan porta menys aigua. Durant els mesos de setembre i de febrer, el cabal de la Noguera Pallaresa, en deixar la comarca és tres vegades menys cabalós que durant el mes de maig.

Paisatge de Pallars SobiràPaisatge de Pallars Sobirà


Municipis:
ALINS á
ALT ÀNEU
BAIX PALLARS
ESPOT
ESTERRI D'ÀNEU
ESTERRI DE CARDÓS
FARRERA
LA GUINGUETA D'ÀNEU
LLADORRE
LLAVORSÍ
RIALP
SORIGUERA
SORT
TÍRVIA
VALL DE CARDÓS

Malgrat la poca demografia de la comarca, l'impuls del turisme ha fet que avui disposem d'una bona oferta cultural: museus i ecomuseus etnològics, centres d'interpretació, gestors culturals, artesans agroalimentaris...:

Mel de la TerraMel gastronomia de Pallars Sobirà

 

Museu de la Fusta d’Àreu
Ecomuseu de les Valls d’Àneu - Casa Gassia
Serradora d'Alòs d’Isil
Gerri de la Sal: salins, casa de la sal, monestir i el planter
Vila closa de Peramea i l'Era d'Ortega
Casa del Parc Nacional a Espot
Mirador del Coll de So i Ermita de Santa Magdalena
Formatgeria artesanal La Roseta de Gavàs
Centre d’Interpretació de l’Aigua de Tavascan.
Església i pintures murals de Sant Serni de Baiasca
Ecomuseu dels Pastors de la Vall d'Àssua - Centre d'informació de Llessui
Museu de les Papallones de Catalunya(Pujalt - Sort)
Observatori Meteorològic de Sort
Esteles funeràries de Tírvia
Exposició permanent d'arquitectura en miniatura
Les Moles hidràuliques
Centre d'interpretació Turística del Pallars Sobirà

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es creà el 21 d'octubre de 1955 per Decret del ministeri d'agricultura, d'acord amb la llei de parcs nacionals del 1916, i fou reglamentat l'any 1957.Les vies d'entrada al Parc Nacional són les dues valls oposades, la de Sant Nicolau i la del Riu Escrita. Hom pot entrar al Parc pel sector ribagorçà seguint la carretera N-230 fins poc més amunt del Pont de Suert, des d'on es penetra a la Vall de Boí per una carretera local. L'entrada per la banda pallaresa es fa per la carretera C-147 fins al pantà de la Torrassa, des d'on surt una carretera local en direcció a Espot. Hi ha un centre d'informació a Boí amb una exposició permanent sobre el Parc Nacional i dos punts d'informació a ambdues entrades a les valls del Parc.
El Parc Nacional ofereix al visitant no solament un dels paisatges pirinencs més importants sinó també la possibilitat de conèixer cadascun dels seus racons. No es pot deixar tampoc d'esmentar la riquesa monumental d'aquestes valls. L'escalada i l'excursionisme són els esports per excel·lència del Parc. Dins el mateix Parc hi ha quatre refugis: l'Ernest Mallafré, de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, situat a 1 950 m al peu dels Encantats, molt a prop de l'estany de Sant Maurici

 l'estany de Sant Maurici (foto) l'estany de Sant Maurici

El Pallars Sobirà ha estat tradicionalment una comarca agrícola i ramadera, la qual cosa comporta que les festes, fins fa poc, seguissin bàsicament aquest cicle: els aplecs se celebraven el maig, abans de xollar i marcar els ramats per a que es pugessin a l'alta muntanya; les fires s'inauguraven a la tardor, coincidint amb la baixada del bestiar; les festes majors tenien lloc durant l'hivern perquè era quan pràcticament no hi havia feina, etc. D'uns anys ençà les festes majors s'han traslladat a l'estiu, que és quan hi ha més afluència de visitants, i algunes fires s'han perdut.

La ramaderia i el bosc han estat les activitats tradicionals al Pallars Sobirà. L'agricultura ha estat sempre per a autoconsum o en relació amb el bestiar. L'activitat industrial hi és escassa, encara que tingueren importància les antigues fargues per la producció del ferro, en especial a la vall Ferrera, d'on li ve el nom. La base econòmica actual de la comarca són els serveis, molt concretament el turisme

A la comarca es conserva viva l'elaboració d'embotits de porc: el xolís, la secallona, la botifarra traïdora, la negra dolça o la de l'espetec. En l'àmbit dels embotits es pot incloure també la girella, elaborada a partir de carn de xai barrejada amb arròs, ou i restes de porc. Una important difusió a la comarca tenen els confitats, sobretot a base de carn de porc. Costelles, llom i llonganissa es fregeixen i es conserven en pots amb l'oli i el llard que desprenen. És freqüent servir els confitats amb faves tendres i xiulets. El corder és la menja per excel·lència de la comarca. Del corder, que és aprofitat al màxim, en surten, però, altres plats més singulars com el freginat.

Oficina comarcal de turisme del Pallars Sobirà
Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Camí de la Cabanera, s/n
25560 Sort
Tel.: 973 62 10 02

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua