Segarra |
|
Provincia |
Lleida - Lerida |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2005 |
21781 |
|
Sede: Cervera |
Dirección |
P/ Jaume Balmes, 3 |
Código postal |
25200 |
Teléfono |
973 531 300 |
Fax |
973 532 337 |
Oficina Turismo |
Contactar con telf. citado |
Informacion | |
Web Oficial |
Consell Comarcal de la Segarra |
Web de Interés |
Segarra: Guia turística de turisme |
E-mail municipio |
info@turismesegarra.com |
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a la vegueria de Ponent. Està situada en un altiplà i la seva extensió històricament era més extensa que l'actual (vegeu altiplà de la Segarra). El clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil·len entre els 350 i 450 mm l'any. La vegetació predominant és els camps de cereals amb clapes de bosc de pins i algun alzinar.
Ajuntaments de la Segarra:
Ajuntament de Biosca
Ajuntament de Sanaüja
Ajuntament de Guissona
Ajuntament de Cervera
Ajuntament d'Ivorra
Ajuntament d'Estaràs
Ajuntament de Massoteres
Ajuntament de Granyanella
Ajuntament de Montoliu de Segarra
Ajuntament de Granyena de Segarra
Ajuntament de Montornès de Segarra
Ajuntament de Sant Guim de Freixenet
Ajuntament de Les Oluges
Ajuntament de Plans de Sió
Ajuntament de Ribera d'Ondara
Ajuntament de Sant Guim de la Plana
Ajuntament de Sant Ramon
Ajuntament de Talavera
Ajuntament de Tarroja de Segarra
Ajuntament de Torà
Ajuntament de Torrefeta i Florejacs
L'actual paisatge de la Segarra, es caracteritza per pobles alçats sobre un turó,
presidits per un castell amb una església romànica. Aquesta estampa de la
Segarra, prové dels segles de la Reconquesta, en la qual es varen construir
aquestes fortificacions castellaires, cases fortes, torres de guaita, defensa o
una portalada, avui en dia dissimulat per els nous carrers que s'han construït
al poble, i que en temps passats havia estat vila-closa.
Les tradicionals festes de Nadal i Reis congreguen a les diverses poblacions de
la Segarra un nombre destacat d'actes populars i religiosos, com ara els
concursos de pessebres, les representacions dels Pastorets o la Cavalcada de
Reis. Una de les manifestacions nadalenques més importants és la representació
del pessebre vivent al nucli medieval de Sant Guim de la Plana. La primera festa
tradicional destacada a la comarca és la festa major del Santíssim Misteri a
Cervera.
És freqüent que a molts pobles encara es faci la matança del porc cada any i
se’n faci tot el ventall de productes. També es pot trobar a molts pobles com
ara Sant Guim de la Plana, Torà, Sant Antolí, Granyena i, per descomptat, les
dues viles més grans, Cervera i Guissona, botigues d’embotit casolà; aquí sí que
no hi ha ni conservants, ni colorants, ni estabilitzants. Les llonganisses (botifarres
crues) són unes de les protagonistes de més èxit de l’embotit del porc,
boníssimes per fer a la brasa o bé fregides a la paella. Com a plat típic de la
Segarra podem degustar l’ofegat de la Segarra, fet a base de porc.
En Lleida hi ha 2 Itineraris per les comandes templeres de la Segarra i les
comarques veïnes.
A la Segarra podem trobar gran diversitat del bolets, segons el clima de cada
zona i vegetació. Si plou durant l’agost i el setembre, els boscos s’omplen de
rovellons, llenegues, camagrocs, fredolics, llengües de bou, rossinyols entre
d’altres, encara que aquests són els més populars.
A l'igual que les institucions culturals, els clubs esportius i les
instal·lacions es concentren, majoritàriament, als nuclis de població més
importants. Es destaquen els complexos municipals, tot i que en algun cas hi ha
entitats privades que disposen d'instal·lacions. A Cervera hi ha dos complexos
esportius: la zona polisportiva municipal i el Club Esportiu Mas Duran. Cal
destacar també les instal·lacions esportives de Guissona, Sant Guim de Freixenet,
Torà, Sanaüja i Torrefeta.Pel que fa als clubs i grups esportius, els més
nombrosos són els clubs de futbol i les societats de caçadors