LERIDA - LLEIDA

Comarca

Segrià

 

Provincia

Lleida - Lerida

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2005

166639

 

Sede: Lleida

Dirección

Carrer del Canyeret, s/n

Código postal

25007

Teléfono

973 054 800

Fax

973 054 810

Oficina Turismo

Contactar con telf. citado

Informacion

Web Oficial

Consell Comarcal del Segrià

Web de Interés

Portal del Segrià
 

E-mail municipio

lleidatur@lleidatur.com
 

Comarca molt extensa, a l'extrem de ponent de Catalunya, l'eix de la qual (NE-SO) és la vall baixa del Segre, que li dóna nom. Limita al nord amb la Noguera, a l'est amb el Pla d'Urgell i les Garrigues, al sud amb la Ribera d'Ebre, i a l'oest amb el Baix Cinca i la Matarranya.

riberes dels rius del Segriàriberes dels rius del Segrià

L'àmbit de la comarca actual s'ajusta més a la l'àrea marcada per la influència sòcio-econòmica immediata de Lleida i les formes de vida característiques del curs baix del Segre. Però els municipis presenten una diversitat important de condicions econòmiques i influències, i els límits físics de la comarca no tenen una correspondència orogràfica o sòcio-econòmica gaire clara

Parlar dels rius del Segrià és parlar del Segre. Les seves aigües han transportat fa milers d'anys els materials que formen la plana i ara permeten regar els cultius. El Segre és el riu més gran de Catalunya, a part de l'Ebre. A partir de l'aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, just a l'entrada al Segrià, el Segre és un riu força cabalós

El riu Segre en passar per LleidaEl riu Segre en passar per Lleida



L'aigua del riu i dels canals que la creuen (Urgell i d'Aragó i Catalunya), amb una densa xarxa de sèquies derivades, bonifiquen les terres fèrtils, però és la ciutat de Lleida, capital de les terres de ponent catalanes des de temps remots, la que li dóna la personalitat

Els farratges i cereals abunden sobretot al sector proper al Pla d'Urgell i al proper al Baix Cinca. El farratge més estès és l'alfals, per a menjar dels bovins. També hi ha raigràs i alguns cereals sembrats per a verd.

El cereal per a gra més estès és el blat de moro, però també hi ha blat i ordi. El blat de moro només pot ser cultivat en regadiu, ja que no podria subsistir en un clima tan sec.

Blat de moro al SegriàBlat de moro al Segrià



Molt relacionada amb l'agricultura, o almenys associada, hi ha una ramaderia molt activa i tecnificada. Tradicionalment el Segrià era un lloc de pastura d'hivern per al bestiar oví. Però la ramaderia actual no té res a veure amb la que hi havia temps enrera.

La ramaderia actual és molt tecnificada i especialitzada. Hi ha moltes granges d'engreix de porcs i d'aviram

El Segrià, que s'ha desenvolupat gràcies a Lleida com un centre de serveis, no té, però, una estructura orientada cap al turisme, malgrat la presència de certs equipaments que hom pot anomenar turístics. És el cas dels bars, els restaurants o els hotels. Les característiques de l'economia segrianenca (molt dirigida vers l'agricultura, la indústria o els serveis, segons les zones), unides a les característiques generals de la comarca, no afavoreixen gaire un desenvolupament a curt termini del turisme, ja que aquest tampoc no necessita ser plantejat com una alternativa a economies en crisi i poc diversificades. Això no obstant, en alguns municipis, hom pot trobar alguns indicis de desenvolupament, com el ja esmentat complex turístic recreatiu a Vilanova de la Barca, la pesca del silur a Almatret, o la promoció de turisme cultural que ofereix Lleida.

buscador google
Licencia de Creative Commons Licencia Gnu Sosua