LERIDA - LLEIDA

Comarca

Solsones

 

Provincia

Lleida Lerida

Comunidad

Cataluña

Habt. / Ine 2009

13759

 

Sede: SOLSONA

Dirección

C. Dominics

Código postal

25280

Teléfono

973 48 20 03

Fax

973 48 20 03

Oficina Turismo

973482310

Informacion

Web Oficial

La Comarca interior del Solsones

Web de Interés

Turisme al Solsones
 

E-mail municipio

consell@solsones.ddl.net
 

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.Solsona és la capital de la comarca del Solsonès. Està formada per les capçaleres de les valls del Cardener (afluent del Llobregat) i la Ribera Salada (afluent del Segre) i per l'extrem nord de l'altiplà de la Segarra.

Situada entre els Pre-pirineus i la Depressió Central, presenta dos sectors ben diferenciats: un de muntanyós, que comprèn el N de la comarca, des de la serra de Busa fins a la d'Odèn (amb altituds que oscil·len entre els 900 m i els 2 000 m), i un de més planer, on cal diferenciar a l'E la vall del Cardener i a l'W els petits afluents del Segre

Ribera del LlobregatRibera del Llobregat

El territori del Solsonès pertany a dues conques hidrogràfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. A grans trets, es podria dir que la primera recull les aigües de la meitat occidental del territori i la segona, les de la meitat oriental.

Els principals corrents fluvials de la meitat occidental són la Ribera Salada, la riera de Madrona i la riera de Sanaüja i els de la meitat oriental són el riu Cardener i els seus afluents l'Aigua de Valls, l'Aigua d'Ora i el riu Negre.

Municipis del Solsonès:

Oden del SolsonesOden del Solsones, castell y esglesia de santa cecilia



Castellar de la Ribera
Clariana de Cardener
La Coma i la Pedra
Guixers
Lladurs
Llobera
La Molsosa
Navès
Odèn
Olius
Pinell de Solsonès
Pinós
Riner
Sant Llorenç de Morunys
Solsona Dels quinze municipis, solament sis tenen nucli de població, ja que la major part del territori està format per masies disseminades, algunes de les quals són bells exemplars de les construccions característiques de la Catalunya rural dels segles XV al XVIII. El Solsonès, que per aquest motiu ha estat anomenat la comarca de les mil masies, conserva les seves manifestacions folklòriques més ancestrals i la configuració d’un paisatge de naturalesa intacta.

Lluny de les presses i el brogit de les grans ciutats, el Solsonès us convida a fer-hi estada; disposa d’un ampli ventall d’establiments turístics (hotels, càmpings, cases d’agroturisme, apartaments turístics, albergs i refugis) i, per als més menuts, té cases de colònies i granges escola.

La comarca disposa d'una gran quantitat d'atractius turístics; atesa la diversitat del lloc, hom hi pot fer diferents modalitats de turisme (rural, de temporada, cultural, d'esports d'hivern, etc.). Aquest s'introduí al Solsonès a partir dels anys setanta, tot i que actualment hom encara no n'explota totes les seves possibilitats malgrat la presència del Centre d'Iniciatives i Turisme, creat els darrers anys per a promoure la comarca. A l'hivern el turisme que domina és l'esportiu, atret principalment per les pistes d'esquí de Port del Comte (la Coma i la Pedra).

Bestiar porci al SolsonesBestiar porci al Solsones
La cuina del Solsonès és rica i consistent, com correspon a una bona cuina de muntanya, i es basa principalment en productes de la terra, com les patates d’Odèn-Cambrils, les excel.lents carns, la caça o els formatges. El bestiar predominant a la comarca és indiscutiblement el porcí, que va començar a introduir-se a escala industrial cap a la meitat dels anys setanta, però que sempre havia estat present a les explotacions agràries, tant per la diversitat de productes que se'n podien obtenir com per la facilitat de manteniment, ja que per a la seva alimentació només calia aprofitar els recursos naturals que donava la mateixa explotació

Les festes populars al Solsonès estan molt repartides al llarg de l'any i no s'escauen en una estació concreta, com en altres comarques, on a vegades el 90% de les festes es concentren a l'estiu. Al Solsonès, la festa de la Santa Creu (3 de maig) i la festa del Roser de maig són les que més se celebren. En aquesta última era general el costum del Maig, que consistia a clavar un pal prop de l'església; el jove que era capaç de pujar-hi aconseguia la llonganissa o el gall que estaven lligats al capdamunt (en alguns llocs hom pot trobar encara el forat a la roca on s'alçava el pal cada any).

Les priores de les confraries del Roser, el dia de la festa (generalment el primer diumenge de maig) i en altres festivitats, es posen encara en sortir de missa a la porta del temple i donen un ramet de flors als qui fan almoina. Fins fa poc una d'elles portava una almorratxa (ampolla de vidre amb diversos brocs prims i llargs per ruixar l'aigua olorosa a la gent). Antigament les priores, amb aquest atuell a les mans, inauguraven el ball de la festa major i havien tingut el costum de ballar a la casa on passaven a fer la capta