Solsones |
|
Provincia |
Lleida Lerida |
Comunidad |
Cataluña |
Habt. / Ine 2009 |
13759 |
|
Sede: SOLSONA |
Dirección |
C. Dominics |
Código postal |
25280 |
Teléfono |
973 48 20 03 |
Fax |
973 48 20 03 |
Oficina Turismo |
973482310 |
Informacion | |
Web Oficial |
La Comarca interior del Solsones |
Web de Interés |
Turisme al Solsones |
E-mail municipio |
consell@solsones.ddl.net |
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la
Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.Solsona
és la capital de la comarca del Solsonès. Està formada per les capçaleres de les
valls del Cardener (afluent del Llobregat) i la Ribera Salada (afluent del Segre)
i per l'extrem nord de l'altiplà de la Segarra.
Situada entre els Pre-pirineus i la Depressió Central, presenta dos sectors ben
diferenciats: un de muntanyós, que comprèn el N de la comarca, des de la serra
de Busa fins a la d'Odèn (amb altituds que oscil·len entre els 900 m i els 2 000
m), i un de més planer, on cal diferenciar a l'E la vall del Cardener i a l'W
els petits afluents del Segre
El territori del Solsonès pertany a dues conques
hidrogràfiques, la conca del Segre i la del Llobregat. A grans trets, es podria
dir que la primera recull les aigües de la meitat occidental del territori i la
segona, les de la meitat oriental.
Els principals corrents fluvials de la meitat occidental són la Ribera Salada,
la riera de Madrona i la riera de Sanaüja i els de la meitat oriental són el riu
Cardener i els seus afluents l'Aigua de Valls, l'Aigua d'Ora i el riu Negre.
Municipis del Solsonès:
Castellar de la Ribera
Clariana de Cardener
La Coma i la Pedra
Guixers
Lladurs
Llobera
La Molsosa
Navès
Odèn
Olius
Pinell de Solsonès
Pinós
Riner
Sant Llorenç de Morunys
Solsona Dels quinze municipis, solament sis tenen nucli de població, ja que la
major part del territori està format per masies disseminades, algunes de les
quals són bells exemplars de les construccions característiques de la Catalunya
rural dels segles XV al XVIII. El Solsonès, que per aquest motiu ha estat
anomenat la comarca de les mil masies, conserva les seves manifestacions
folklòriques més ancestrals i la configuració d’un paisatge de naturalesa
intacta.
Lluny de les presses i el brogit de les grans ciutats, el Solsonès us convida a
fer-hi estada; disposa d’un ampli ventall d’establiments turístics (hotels,
càmpings, cases d’agroturisme, apartaments turístics, albergs i refugis) i, per
als més menuts, té cases de colònies i granges escola.
La comarca disposa d'una gran quantitat d'atractius turístics; atesa la
diversitat del lloc, hom hi pot fer diferents modalitats de turisme (rural, de
temporada, cultural, d'esports d'hivern, etc.). Aquest s'introduí al Solsonès a
partir dels anys setanta, tot i que actualment hom encara no n'explota totes les
seves possibilitats malgrat la presència del Centre d'Iniciatives i Turisme,
creat els darrers anys per a promoure la comarca. A l'hivern el turisme que
domina és l'esportiu, atret principalment per les pistes d'esquí de Port del
Comte (la Coma i la Pedra).
Bestiar porci al Solsones
La cuina del Solsonès és rica i consistent, com correspon a una bona cuina de
muntanya, i es basa principalment en productes de la terra, com les patates
d’Odèn-Cambrils, les excel.lents carns, la caça o els formatges. El bestiar
predominant a la comarca és indiscutiblement el porcí, que va començar a
introduir-se a escala industrial cap a la meitat dels anys setanta, però que
sempre havia estat present a les explotacions agràries, tant per la diversitat
de productes que se'n podien obtenir com per la facilitat de manteniment, ja que
per a la seva alimentació només calia aprofitar els recursos naturals que donava
la mateixa explotació
Les festes populars al Solsonès estan molt repartides al llarg de l'any i no
s'escauen en una estació concreta, com en altres comarques, on a vegades el 90%
de les festes es concentren a l'estiu. Al Solsonès, la festa de la Santa Creu (3
de maig) i la festa del Roser de maig són les que més se celebren. En aquesta
última era general el costum del Maig, que consistia a clavar un pal prop de
l'església; el jove que era capaç de pujar-hi aconseguia la llonganissa o el
gall que estaven lligats al capdamunt (en alguns llocs hom pot trobar encara el
forat a la roca on s'alçava el pal cada any).
Les priores de les confraries del Roser, el dia de la festa (generalment el
primer diumenge de maig) i en altres festivitats, es posen encara en sortir de
missa a la porta del temple i donen un ramet de flors als qui fan almoina. Fins
fa poc una d'elles portava una almorratxa (ampolla de vidre amb diversos brocs
prims i llargs per ruixar l'aigua olorosa a la gent). Antigament les priores,
amb aquest atuell a les mans, inauguraven el ball de la festa major i havien
tingut el costum de ballar a la casa on passaven a fer la capta